A principi de gener, la Montse em demana d’organitzar-li una
ruta amb esquís de muntanya de 4 dies i 3 nits de refugi. No dubto ni un segon!
Carros de Foc!!!
Ja havia fet aquesta circular amb un company fa dos anys i
el meu somni era portar clients per fer-les-hi descobrir la perla que tenim als
Pirineus. Lluny de les aglomeracions que hi podem trobar a l’estiu, la Carros
de Foc amb la seva xarxa de refugis guardat és ideal per l’esquí de muntanya.
Dia 1 Espot-Refugi de Colomers. Dia de travessa
Bingo!!! Segueix l’anticicló que covre el Pirineu des de fa
dies. Ja comencem bé!! Doble bingo, la carretera esta oberta als taxis que ens
pugen fins a l’estany de Sant Maurici.
Ens estalviem molt desnivell que
emplearem en allargar la ruta prevista. Pugem per la pista en direcció al Port de
Ratera, ja les vistes comenecen a ser ben xules: Pic de Bassiero, Agulles d’Amitges, Encantat,
Subenuix, etc.
Des del coll tenim l’opció o de baixar directe cap a
Colomers o passar pel circ de Saboredo allargant la ruta. Vist el temps i la
bona neu que ens espera a la cara Nord, esta tot decidit: Saboredo!!
Després de l’entrepà, tornem a posar les pells i pugem al Coll
de Sendrosa. Dubto si passar per dreta o esquerra de la gran cornisa del coll
però vist com transforma la neu a la tarda en atrevim a passar per l’empinada
cara sud.
Buscant pendents nord i la neu pols, gaudim d’una increïble
baixada fins al refugi de Colomers. La Montse està cridant de satisfacció a
cada baixada, comencem bé!!!!
No hem creuat ningú durant tot el dia, fantàstic!
Compartim el refugi amb un grup de jubilats francesos,
d’aquests que ja han viscut mil i una experiència d’esquí de muntanya arreu
dels Alps i Pirineus i intento treure profit d’aquests ensenyaments, no se’n
sap mai prou.
Dia 2 Refugi de Colomers – Refugi d’Estany Llong. Dia de
cims
Meteo excel·lent,
condicions de neu excel·lents, és el còctel perfecte per buscar
alternatives a la ruta normal de Carros de Foc. Amb els crampons a les
motxilles, farem més que passejar-los durant 4 dies. Al programa dos cims: el Creu
de Colomers i el Gran Tuc de Colomers!
Remuntem per dintre del circ de Colomers fins al Port de
Colomers i d’aqui anem a buscar l’empinada canal que separa el circ de Colomers
al circ de Contraix. Després de 96 voltes maries (exagero però no massa)
arribem al coll sense haver-nos tret els esquis!
Aquí deixem els esquis i les motxilles, ens posem els
crampons, i remuntem entre pales de neu i blocs fins arribar al esfilat cim de
Creu de Colomers. Amb aquest cel tant pur, veiem cims des de l’Aneto fins a
Andorra, un regal!!!!
Tornem a baixar caminant fins al coll, calcem els esquís i
baixem per pendents ben empinades fins al estany de Contraix on parem a dinar.
Com que no en tenim mai prou, tornem a posar les pells i pugem
cap al gran Tuc de Colomers. La canal d’accés es força empinada i per curar-nos
en salut ens tornem a posar el crampons per passar-la. Un cop acabada la
pendent forta, acabarem els últims metros amb els esquis i arribem al majestuós
cim.
La baixada del cim es fa força divertida, la pendent es molt
empinada però la neu ha transformat, “delicious”!!!
Seguim baixant fins el fons de vall i a l’hora de creuar el
pont, el trobem carregadíssim de neu i perillós per passar... Faré la bona
acció del dia, traient bona part de la neu i deixant l’accés més fàcil per
nosaltres i els pròxims esquiadors.
Arribem al bonic refugi d’Estany Llong, hi ha uns 20
esquiadors, nosaltres 3, 3 catalans ben simpàtic (quin fart de riure!!) amb un
altre guia, 2 francesos amb un guia francès i varies altres grupets de
francesos. Passarem la nit a la vora del foc
fent bromes amb els atípics esquiador de Llança que s’entrenen al Puig
Neulos quan hi ha neu (quin riure!!!).
Dia 3 Refugi
d’Estany Llong – Refugi Josep Maria Blanch. Dia d’atravessar estanys
El anticicló segueix present i ens permet un altre cop
variar la ruta original. La meva idea és passar per colls en alçada per evitar
tots els Estanys de la Vall Fosca.
Jugant entre el GPS i el mapa remuntem cap a la Collada dels
Gavatxos per un itinerari poc conegut, pel Estany Perdut. Solitud absoluta, ni
una traça, ningú.
A dalt de la Collada, observo la següent, però la forta
inclinació, la cara nord amb aquesta capa feble persistent, i l’absència
d’altres traces em fan optar per tornar a la ruta normal passant pels Estanys.
Baixem tot el que puguem i posem les pells a l’inici del Estany Tort que
creuarem en tota la seva llargada, casi 2 Kms de pla!! És la primera vegada que
creuo un estany tan gran!! A tots 3 ens posem en la pell dels que creuen la
banquisa de l’Antàrtica per arribar al pol Nord. I tot i sabent que el gruix de
gel és més que suficient no et deixa indiferent saber que per sota els teu peus
hi han pot ser 100 metros d’aigua....
Sortint del llac faig la promesa d’una Coca Cola al refugi
de la Colomina però he parlat massa ràpid, refugi tancat..... Mala sort!! Igualment parem a la fantàstica terrassa del
refugi on gaudim d’una bona hora de descans i sol. Tornarem a arrancar a les 14h30. Serà un dia ben llarg....
Després de creuar 3
estanys més (Estany de Colomina, Estany de Mar i Estany de Saburó) ens plantem
al peu del últim coll. La calor, el llarg dia, la motxilla pesada, el mal
dormir als refugis es fa notar molt i pugem amb un ritme més que tranquil per
poder arribar a dalt.
Arribarem al refugi a les
18h00.... Haurem creuat un total de 11 llacs durant el dia. La nostra
sorpresa es veure que no hi ha cap esquis a fora, ni raquetes... Entrem i
efectivament aquesta nit nomes serem nosaltres i una altra persona que arribarà
encara més tard. Després d’aquest llarg i dur dia, gaudim del increïble refugi
Josep Maria Blanch, del simpàtic guarda, de la seva llar de foc, i de la seva
situació casi al mig del llac. Per mi, és el més bonic refugi del Pirineu i
estar-hi sols li dona un encant especial. Suposo que a l’estiu no deu ser la
mateixa història desgraciadament....
Dia 4 Refugi Josep Maria Blanch – Espot . Dia de tornada
Després de tanta activitat, decidim anar el més directe
possible cap a Espot tot i que encara trobem energies per fel el cim de
Monestero.
Com sempre decideixo sortir de la ruta normal (Vall de
Monestero) i descobrir la bonica vall de la Valleta Seca que ens permetrà baixar
directament al refugi de Josep Mallafre. La primer part de la baixada sortint
del coll és molt empinada i impressiona l’Alex i la Montse que com sempre ho
fan perfectament. Després només hem de seguir el fons de vall fins arribar al
límit de la vegetació, per sota dels Encantats. És una molt bona opció ja que
la pendent és regular i ens permet evitar els plans de la vall de
Monestero.
Anem baixant esquiant entre
arbres fins trobar el refugi (gràcies GPS!) on farem un beure i on descansarem
una estona.
Deixo una nota al meu germà que hi vindrà a dormir amb un grup
aquesta mateix nit i ens enfilem cap a baix esquiant pel estret camí de la Vall
d’Espot i també per la carretera. Al pàrquing del Prat de Pierró decidim agafar
un taxi i estalviar-nos els últims 4 Kms.
Després d’un bon restaurant per retrobar forces a Espot,
agafem el cotxe i cap a Andorra!
En resum, tots ben contents. La Montse i l’Alex han viscut
una experiència inoblidable d’una travessa de varies dies amb esquis de
muntanya (mai havien fet tants dies). Per la meva part era la primera vegada
que portava clients a fer la Carros i segueixo pensant que tenim un tresor al
costat de casa. Un tresor que cada vegada conec millor, les opcions per
enllaçar els refugi son infinites, hi ha una multitud de valls, colls i cims
completament salvatges. També ha sigut
una gran experiència com a guia ja que com sempre es va aprenent i millorant
gràcies als nostres clients.
Patrick Périssé
patrickperisse@hotmail.com
Tel. 00376 349542
www.naturaiaventura.ad
