USA Roc Trip (Part 4)

El problema mecànic de la nostra furgo haurà sigut anecdotic. Hem perdut un dia perque no hem pogut entrar el mateix dia al Parc de Yosemite pero l'important es que la furgo ja funciona i hem pogut rapidament continuar el nostre periple.

Hem entrat a Yosemite el dissabte molt d'hora per poder inscrire'ns a la llista d'espera dels campings que estan mes que "Full". Som els n°30 de la llista i aixo que ho hem fet a les 8h00 del mati!!!! Hem de tornar a les 15h00 per veure si ens toca la loteria i tenir la ran de poder dormir a Yosemite.... Patetic... Pero que hi farem....
Per canviar d'idees, anem a fer un petita via  i adapatar a la roca. Escollim la Nutcacker que ja havia fet pero aquesta vegada busquem les variants mes dures i fem cua a les reunions.... A Yosemite estas fent cua a tot arreu!!!!

Despres ataquem ja una via de les series de Yosemite, la North East Butress a la Higher Cathedral. 11 llargs amb bastants offdwith. La farem en 8 hores. Via molt xula, no hem vist ningu en tot el dia: genial!!

La pared de Higher Cathedral

El Joan en la via

Higher Cathedral Spire, hi ha una via via facileta per pujar, ens la guardem per pot ser mes endavant

El dia seguent esta molt cansats, pero com que ve mal temps decidim escalar un dia mes.... Obviament acabem rebentats.... Fem els dos llargs de la Directa a la Pared de Red Pinncale Area. Dos llargs magnifics de fissura amb cotacio 5.10a i un offwidth ben xulo a dalt (friend del 4).

Pillem 3 dies de mal temps i aprofitem per descansar durant dos dies ja que ens volem posar en una via de preparacio per la Nose, la South Face de la Washington Colum. El tercer dia ja volem escalar i vist la meteo que no era molt bona fem practiques de xemeneies en el sector Chruch Bowl.... Que dur i quina por!!!!!

Ja arriba el bon temps i preparem tot el material per fer un nit en pared, en la repisa de Dinner Ledge a la South Face. Es una via de preparacio per la Nose, pre veure el que es petategar, dormir en pared, etc. La via té 11 llargs pero amb 4 o 5 d'artificial. Es una via que es pot fer en el dia pero hi ha tanta gent que es casi impossible. Aix que la nostra tactica es fer molta cua el primer dia (i aixo que ens hem aixecat a les 4...), pujar el petate al llarg 3 (Dinner Ledge), fer 3 llargs mes d'artifo (esperant-se a les reunions a vegades 2 hores!!!), i fixar cordes pel dia seguent. Passem un nit super estrellada a la Dinner Ledge. Salvat pel esquirol que en va a robar menjar durant la nit, dormim molt correctament. El dia seguent ens aixeqem a les 4, esmorzem i remuntem els 70 metres que haviem fixat el dia abans. D'aquesta manera ela dia seguent estem sols i podem acabar la via!!! Via molt xula, menys el primer dia que ha sigut un agovio. Baixem la via rapelant i acabem un altre vegada ben esgotats....

Joan esperant a la quarta reunio....

Sisé llarg, artificial

Dinner Ledge, bivac 5 estrelles!!

Vistes des d'adalt de la Washington Column, el North Dome a l'esquerra i el Half Dome a dreta 

El projecte mes gran del viatge es fer la Nose a la pared del Capitan. Diria que es la via mes famosa del mon. 33 llargs repartits en 1000 metres de pared... No sabem si estem a l'alçada pero ho probarem. Hem fet gran part dels deures per poder afrontar-nos a aquest pared pero no sabem si haura sigut suficient...

Anunciant un setmana de bon temps, aixi que hi entrem el dimarts i a veure el que passa!!

Records a tots!!!!

La NOSE a la pared del Capitan!!!!! Segueix aproximativament el fil de l'espero entre sol i sombra.

USA Roc Trip (part 3)

Avui divendres 16.... El van s'ens ha espallat... Corretja de ventilador + alternador trencat = grua + dia perdut + internet.... Despres de fer 1000km des de Moab i a punt d'arribar a Yosemite s'ens ha espallat la furgoneta. Per sort estavem a prop de Bishop i una grua ens ha vingut a buscar molt rapidament i es veu que a lo millor la furgo estara reparada aquesta mateixa nit... No passa res tenim dies i ens ho agafem amb calma.

El dilluns passat feia molt de fred i no hem pogut escalar, aixi que vem anar a visitar una part del Canyonland National Park, en concret la zona dels Needles. Un lloc molt xulo amb unes formacions increibles.

Despres de dos dies de no escalar, el dimarts ja ens pujavem per les pareds!!! O més aviat per les fissures!

El dimarts vem encadenanr Generic, Incredible Hand Crack, 3 AM i el dimecres vem encadenar Supercrack, pot ser de les linies mes epectacular de Estats Units. El dimecres vem aprofitar per fer fotos de dalt amb el Mathieu i han sortit une cuantes de bones:

Joan a la Generic 5.10

Charlotte a la Supercrack 5.10

Mathieu en Incredible Handcrak 5.10

Supercrack 5.10

 S'ens ha acabat Indian Creek. Hi hem passat uns moments increibles, hem apres molt, hem escalat molt i en molt bona companyia. Sobretot ens hem fet amic amb la Charlotte i el Mathieu, i els brasilenyos, Lluis, Leandro i Grazziela. També cada dia ens trobavem amb escaladors americans super simpatics. Aixi que hem marxat amb una mica de nostalgia, deixent al darrere unes quantes fissures maginfiques!

Bye-bye Indian Creek!!

Ara ens tocar esperar a veureque passa amb la furgo..... No ser a on estarem dema.... Records a tots!!!!

USA Roc Trip (Part 2)

Avui diumenge 11, dia de descans, dia de pluja, dia d'internet i dia de resaca també!!!! Ja teniem 5 dies seguits d'escalada  i de molt progressos tecnics i ho haviem de festejar!!! Aixi que cerveses i Rock'n Roll a la taverna de Moab!!!!
Ja hem entrat realment en el viatge, fins ara penso que no ens haviem donat compte de on erem...
Ens esta anant tot molt bé, la furgo, el viatge, l'escalada, etc.
El dijous 7 vem anar fer la via del "tirabuxo", una via espectacular pero facil a les Fishers Towers. Us deixo unes cuantes fotos, no cal mes explicacio, les fotos parlen!!

De baixada de la via, unes formacion espectaculars...

El divendres 8 vem tornar a Indian Creek i vem anar al sector Scarface. Ja comencem a sentir-nos més comods amb les fissures i ens posem en vies mes dures de top rop.

Scarface 5.11-

Wavy Gravy 5.10

En aquest dia, ja tenim el "declic" i veiem que ja podem començar a posar-nos de primer en linies sèries.

A la nit anem a dormir en campaments "campgrounds" gratuits i alucinem amb els colors dels paisatge.

Ahir dissabte 10 vem anar al sector reservoir wall. Ja s'han acabat les tonteries, ja ens sentim segurs i ataquem fissures de 5.10. Les mans ja no fan mal i hem entes moltes coses d'empotraments.

Warm-up Handcrack 5.10, es necessite 7 friends del 2!!! La millor linia que hem encadenat, 100% Indian Creek Style!!!!

USA Roc Trip (Part 1)

Ja fa 5 dies que estem a Estats-Units.

Hem arribat el dissabte a la tarda a Las Vegas despres de 30 hores de autobus, vols, transit amb una nit a l’aeroport de Londres, etc. Al sortir de l’aeroport la calor era sufocant… Era de mal auguri per anar a escalar a Red Rocks…. Vem agafar un taxi per anar a buscar directament el nostre super van que haviem llogat. 

Vam anar a fer compres al supermercat i vem tenir un xoc a veure la gent de la ciutat de Las Vegas, obesos, caras de cansats, color de pell grisa… Vem passar la nit al parking del loguer de vehicles amb soroll de cotxes i un calor inimaginable….

Despres de totes aquestes experiencies i vist que no podriem escalar a Red Rocks, a primera hora del mati de diumenge pirem cap a Indian Creek!!!! 7 hores de cotxes ritmades per musica folk i country de la radio, marxes automatiques, paisatges impressionants i rectes que no s’acaben, JA ESTEM A AMERICA !!!!!

Arribem a Moab el diumenge 4 a la nit. El dilluns encara tenim jetlag i esperem un dia més per començar a escalar. Aprofitem per anar a visitar el parc de National Arches. Els paisatges son A.C.O.LL.O.N.A.N.T.S, mai havia vist un espectacle natural tan bestia….Quin pais… 

El dilluns a la nit viatgem cap a Indian Creek, a 100 Km de Moab, carreguem menjar, aigua i tot el que podem necessitar perque alla no hi ha res.

El dimarts 6 comencem a escalar. Es el parais de les fissures, interminables, perfectes.

Comencem amb un 5.8 (cinqué), tot bé, un 5.9 ( cinqué superior), tot bé, un altre 5.9, tot bé i llavors 5.10 (6a), tot malament i pillem !!! Era un fissura que necessitabe 7 friends del 2 !! 35 metros de fissura rectilinia, vertical i sempre del mateix tamany. Es super tecnic i encara ens falta mes rodatge per pretendre fer aquest tipus de fissura, el grau no vol dir res !!!

Avui dimecres 7, hem anat a escalar amb el Mathieu i la Charlotte a un magific sector on hem estats sols tot el dia i amb unes vies xulissimes, més del nostre estil. Ja ha caigut el nostre primer 5.10 !!!