Ja ho hem aconseguit! Hem escalat el Big Wall més famos del mon, la via Nose al Capitan, al Yosemite.
Ha sigut una experiencia increible. Tot ha anat molt bé. Hem fet uns petits reajustaments de strategies, pero de manera general tot ha anat com ho teniem previst. Cosa que no era facil ja que era el nostre primer big wall.
Aix ha anat:
Dia 1:
Ens aixequem a les 3h30 del mati per començar a escalar a punta del dia, a les 5h00. Hem toca a mi fer la feina aquest dia: escalar i pujar petate. El Joan ha d'intentar no cansar-se massa ja que li tocara a ell el dia seguent. Aixi que soc el que esacala de primer i el Joan remonta jumarejan, no es posara els peus de gats durant tot el dia, aixi va pels Big Walls.. Aix que escalo els 4 primers llargs fins al Sickle Ledge a on pensavem dormir, pero la repisa es dolenta i nomes hi podria dormir una persona correctament. Aquesta seccio que en teoria es el artifo mes dur de la via, me la mengo amb patates i arribem al Sickle Ledge a les 9 del mati!!! Llavors ens entra el dubte.... Que fem??? Pugem el petate i continuem fins a Dolt Tower???? Esta molt be pero el dia seguent hauriem d'arribar a Camp 6 i aixo esta molt lluny aixi intentem ser sabis i no passar nos. Aixi que fixem 180 m de cordes, per les quals baixem. Lliguem el petate (que pesa 30 Kg) i torno a pujar amb el petate amb tot material de bivaquear a dintre. Deixo el petate a Sickle Ledge i torno a baixar per les mateixes cordes que hem instalat. Acabem la feina a la 13h00 i tenim temps per relaxar-nos, pillar un plaça de camping i anar a banyar-nos al riu (gelat!!!!).
 |
| Jo en els primers llargs d'artificial de la Nose |
Dia 2:
Ens aixequem a les 2h45. El objectiu es remontar els 180 metros de cordes fixes i començar a escalar a punta de dia per assgurar-nos el bivac de Cap Tower. A les 4h00 estem a peu de pared i veiem que ya hi ha gent a la pared remuntant per una altre linia!!!
Arribem a Sickle Ledge a les 5h00, tirem les cordes que ens sobren a peu de pared i aqui comença l'aventura, ja no hi ha volta al terra durant 3 dies!!! Avui li toca al Joan escalar i remontar petate. Escala per les Stoveleg Cracks, unes fissures de cine, dels unics llargs que es poden escalar i disfutar en lliure. Els penduls es fan molt be, el petateig tambe, el Joan escala a una velocitat bona, tot va rodant i disfrutem com animals!!!
 |
| Joan en les Stoveleg Cracks |
 |
| Estic jumarejant mentres el Joan puja el petate |
Arribem a Dolt Tower i topem amb la cordada d'anglesos. Ens frenan... I lo pitjor es que com que estan devant escolliran el millot bivac de Cap Tower, una repisa ample, comode, la millor de la Nose. Son simpatics i ens entenem be, quedem que pel dia seguent passarem nosaltres al davant ja que som més rapids i volem arribar a Camp 6 i ells a Camp 5. Trobem 20 metros a sobre de Cap Tower un semblant de repisa que ens permetra dormir correctament. Son les 16H00 i tal com ho teniem previst volem fixar 2 llargs que pujarem jumarejant el dia seguent. Aquesta seccio es meva i per tant hem toca a mi fer-los, el Joan ha acabat la seva feina per avui. Sé el que m'espera.... Ja fa mesos que tinc malsons amb aquest llarg... En les ressenyes posant "scary chemeny", xemeneia espantosa. Tot i que en la vall hem pogut fer algunes xemeneies per entrenar-nos, aquesta no té res a veure ja que no es pot casi protegir.... Dic casi perque al mig dels 20 metros de xemeneia hi ha un parabolt que psicologicament ajuda, pero poca cosa mes. Aquesta xemeneia es un gran repte psicologic per a mi, no he tingut mai por a volar en escalada esportiva pero sempre he sigut poc temerari quant en vies de pareds on hi han passos una mica exposats. Aqui no es que es una mica exposat, es que et jugues la vida si caus. No es dificil pero tothom li te respecte. Es un 5.8 de xemeneia. Sé que no puc tenir el minim de dubtes una vegada que haure començat a escalar. Una vegada que comences a pujar ja no pots baixar. Afronto el llarg super espitos perque he de sortir per dalt o sino no podrem acabar la via. Psicologicment estic en un altre mon quan començo a escalar, com li dic al Joan, deixo el cervell al peu del llarg.
Començo a pujar, al principi la xemeneia es una mica estreta i estic apollat amb l'esquen i els genolls. Hem vaig arrossegant cap a dalt, els genolls hem fan molt mal per la pressio que hi faig per no relliscar. Ja fa molta por... Arribo al parabolt que xapo i aprofito una repiseta per descansar psicologiacment. Ho he passat una mica malament. La segona part, la xemeneia es fa més ample i estic apollat d'esquena i de peus, la pared es llisa, no hi han preses de peus si pujo recte cap amunt. A 3 metros a l'esquerra si que hi han preses pero no vull començar a fer-me preguntes i tenir dubtes si tinc que anar a l'esquerra o recte, axi que pujo recte per la part llisa. ja estic uns 7 o 8 metros per sobre del parabolt, he d'aguantar psicologicament uns metros més... Ja esta, ja he sortit de la xemeneia i puc xapar la reunio.... Encara necessito uns quants minuts per refer-me.... Ho he aconseguit.... He superat aquesta barrera psicologica que tenia... Aquest pared i aquest llarg m'ensenya que les barreres, siguin les que siguin estant fetes per trencar-les, reventar-les. La por a les coses les creem nosaltres, no son reals, no existeixen.
El dia seguent, quan haurem baixat de la via i ens trobem a peu de pared veiem que s'esta realitzant un rescat, dels gordos, helicopter, molts rescatadors, etc. Parem per mirar el que passa i la gent ens explica que passa algo a un escalador, al Texas Flake, justament alla on hi ha la xemeneia...Pensem que algu s'ha caigut en aquest xemeneia... Esta a punt de fer-se de nit i faran el rescat per dalt o sigui que els rescatdors hauran a de baixar uns 500 metros per accedir al ferit.... No en sabem més de moment....
 |
| The "scary chemeny" |
Despres de la xemeneia escalo un llarg més d'artifo al Boot Flake. A punt per fer en l'endema el King Swing.
Fixem aquets dos llargs i baixem a dormir al peu de la xemeneia.
 |
| El bivac de la primera nit |
Dia 3:
Ens despertem bastant sencers del bivac a les 3h15 del mati. Toca esmorzar, arroplegar els sacs de dormir, matalassos, etc, i preparar el petate. A les 4h15 comencem a jumarejar. A les 5h15 el Joan hem comença a despenjar per fer el "King Swing", un enorme pendul (uns 30 metres de dreta a esquerra) que permet anar a buscar un sistema de fissures a l'esquerra i continuar la via. S'ha d'anar corrent com un decerebrat de dreta a esquerra i vice versa per aconseguir pillar el canto salvador. El dia abans una cordada van abandonar la via perque no van aconseguir fer-ho.... Aixo no em fa por, més aviat el contrari, m'encanta!!! Tambe fa mesos que tinc ganes de fer-lo!!!!
.jpg) |
| El King Swing |
Despres de fer el King Swing ve una seccio una mica complicada amb travessies que dificulten el petateig, tanpoc la escalada es tan maca. Arribem al Camp 4 i seguidament a sota del "Great Roof" que passaré en artificial, penso que m'ha costat aprop de 2 hores per fer-ho! Pero quin llarg... Es molt xulo.
 |
| The Great Roof |
Despres del Great Roof ve un llarg molt xulo, el Pancake Flake, la primera part es pot fer en lliure, es 5.10a, l'encadeno tot i que noto el cansament. Un llarg mées i arribem a Camp 5 on passaran la nita als anglesos, ja son les 17h00, portem 13 hores non stop, estic cansat pero hem d'arribar a Camp 6. Quedan 2 llargs exigent i penibles d'artifo. Estic a punt d'arribar a Camp 6, em queden 5 metres i..... alucino o sento veus...:
- que hi ha algu?- pregunto,
- si!!!- em diuen
- Oh no!!!! Contesto
Ja son les 20h00, porto 12 llargs amb molt d'artifo i 16 hores d'escalada a on no hem parat més de 5 minuts, estic esgotat i una altre vegada ens han fotut el bivac!!!! Es una cordada que no haviem vist en la Nose.... De fet estaven fent la Triple Directa, una via que comença per Salathe, despres el Muir Wall i acaba per la Nose, per aixo no els haviem vist!!!! Son molt simpatics, pero ja es la segona nit que no pillem el bivac de veritat... I ara que???
Estem esgotats, tenim gana, volem dormir.... Solucio: una repiseta 20 metres a sota que fa uns 5 metres de llarg per uns 50 cm d'ample, amb 700 metros de buid a sota .... En la qual nomes un pot dormir pla, l'altre li toca en pendent. 10 metres més a sota emsemla que hi ha una altre repiseta per una persona i vull anar a veure si és bona pero el Joan diu que no, que li es igual i que ell dormira en la que fa pendent.... Gràcies Joan!!!!! Instalem una linia de vida, desfem el petate i engaxem tot a la linia. Ens fem a la idea i la veritat és que ens ho prenem molt bé, que guapo estar a 700 metres del terra, i fer vida en una repiseta de 50 cm!!!! La mobilitat és super reduida i ens agafa uns atacs de riure a l'hora d'instalar els matalassos i posar-nos en els sacs de dormir sense que res caigui 700 metres més avall!!!!! Dormirem lligats amb una longe ben tensada ja que estem completament al borde del precipici.
 |
| El bivac de la segona nit a 20 metres a sota de Camp 6 |
Dia 4:
Passem una bona nit dintre el que cap. El cansament va poder més que nosaltres!!!!
 |
| Foto de dia del nostre pobre bivac , a on hem passat moments inoblidables!!! |
 |
| La cordada super simpàtica al veritable Camp 6! |
La cordada ens deixen passar al davant al canvi de fixar-les la corda. Avui li torna a tocar al Joan a fer la feina, jo no emposaré més els peus de gats!! El primer llarg és el famos Changing Corners, el llarg més dur en lliure de la via que obviament farà en artifo. Li fa respecte pero el fa super bé.
 |
| En la reunio despres de Changing Corners a uns 900 metres d'alçada |
Ja estem a tocar del cim....
Li quedan 4 llargs més i sortirem.... El petate ja no pesa res..... Tot va rodant..... El ultim llarg és una serie de desplom que es salven gràcies a una escala de parabolts. A les 12h30 estem els dos cims, ja està, hem escalat el Big Wall més famos del mon!
Fisicament estem bé i és d'hora. Millor ja que la baixada no es moco de pavo sobretot amb els motxillots que portem. Molta gent torna a passar una nit a dalt del Capitan per no fer la baixada de nit, és bastant perillosa.
 |
| Vistes des d'adalt de la Nose amb el Half Dome al fons |
Des del Capitan la baixada dura unes 2h30. Es començ baixant a peu durant uns 45 minuts, no es un bon cami. S'arriba als East Ledges a on es dificil d'ubicar la linia de rapels. Anem a poc a poc, super prudents, les motxiles pesan molt i vale que estem bé pero sortim de 4 dies de molta activitat i nits molts precaris. Seria tonteria fer un pas en fals al punt on estem.... Ubiquem la linia de rapels, son 3 en totals, vigilem molt totes les maniobres. 1 hora més tard ja estem a baix dels rapels i ens queda mitja hora de caminar en un cami que cada vegada es fa mé bo. Ja esta, arribem a la civilitzacio cap a les 16H00, molts sencers vist la gran activitat que hem fet. Contents, contents i mé que contents!! Estem en un nuvol.... No realitzem el que hem fet.... Aquesta via que fa 5 anys ens semblave impossible....
Conec aquesta via des de molt petit, em recordo de fotos que tenie el meu germa i em mai m'havia imaginat que un dia pogues fer aquesta via.....
Tot..... és...... possible.....................
